ogniB!!^^

Buuuola!

Un dia mes em trubeu per aqui jejeje

Moolaa!! l'altre dia vam poder jugar altra vegada al bingo!!! però... però aquesta vegada va ser una miiiiica diferent, però sense deixar de ser divertit, jijiji era el BiNgO MuSiCaL (8) si senyor!! era musical! era la primera vegada que jugava a aquesta classe de bingo tan divertit i molt original ^^, encara que la mayoria de les cançons no els habia escoltat mai sniff jejeje però m'ho vaig passar molt bé perque a part de haver estat una idea original això del bingo musical, molts dels quals estabamos jugant van acabar cantant i ballant jijijiji i finalment els mes afortunats es van dur un petit premi per aver encertat totes les cançons!!^^ ens va agradar tant a Mireia, Anna i a mi que vem decidir quedarnos una hora mes per a asi poder gaudir d'aquella estona tan divertida ^^

M'encanta els dies de bingo perque Teresa i jo ens ho pasem moool bé!!!

Bueno dons ja sabeu mooola els dies de bingo jajaja

Ens veiem gent!!!^^

Vols viure per sempre!

Holaaaa!!!

Un altre dijous amb la Teresa!!^^ Però aquesta ha sigut una mica diferent!

Vaig arribar a la mateixa hora, com tots els dijous, vaig entrar a la seva habitació i em va dir si pasejar per la residencia i vaig aceptar la seva proposta ja q tenia molta ganes de donar un petit vol amb ella, ens vem anar cap a la terrasa i mentres la llum la frescura del dia ens il·luminava nosatres nateniem una conversa de situacions i records que ens venien al cap en aquell moment! com aquells dies en familia que surtien a fer un vol i anar al cinema amb als amics, aquelles secions intenses de pel·licules de comedia, romantiques, tradicionals i alguns documentals, però que recorda que els que més li agradava eran els de comedia i que no entendia com amb podien agradar a mi les d'acció i de por jejeje que els temps havien cambiat i que el cinema d'ara ja no és com l d'anvans i que moltes pel·licules no tenien sentit i la veritat estic d'acord amb ella, moltes d'elles no valen la pena però que ia molts pocs que si velen la pena tan com argumentalment com a tecnicament! nose desprès de tenir aquella conversa em vaig adonar que eren molt diferets però que en el fons som iguals sino que em viscut en epoques diferents amb diferents formes de visió del món que ens envolta.

I tot això amb va recordar a una canço....

.

Cavalcant entre somnis i records

entre somriures i plors

.

Quan la nit et porti de nou al llit

et demano recordis que vas fer ahir,

no perdis ni un segon, són les regles del joc,

tan sols et queda una vida.

.

Sé que el teu desig és molt lluny d'aquí

no busques la màgia la portes dins,

vols immortalitzar la teva joventut,

vols ser una pedra lloada...

.

Vols viure per sempre!

.

Cavalcant entre somnis i records

entre somriures i plorsvíctima de la innocència.

Encara veig com la llum se'n va,

sense cap altre lloc on anar...

.

Vols viure per sempre!

.

Ens veiem la setmana que ve Teresaaa!!!^^

Una estoneta!

Holaaa!!!!!^^

Bueno, nose com començar!! jeje

Nustro retrobo, despres d'uns dies sense avernos vist va ser molt divertit!, ja que quan vaig arribar a la residència em vaig trobar a Teresa i uns quants més jugant al bingooo!! i em van convidar a passar també aquella estoneta de distracció ^^ va ser molt divertit, m'emocionava quan cantaven una ratlla! o un -biiinngoo!!!- jejeje aquesta ilucion i la alegria que ressaltava en tota el rostre, doncs sííí va ser molt divertit!! em vaig adonar que més que el premi que van guanyar alguns molts d'ells no els importava tant el premi, que per a ells el premi era passar aquella estoneta amb sonriures i converses entretenoras!!

Espero tenir més aquell privilegi de compartir aquella estoneta amb tots ells!!!^^

Fins un altre!!

Nadal

Holaa!!

Dies de moltes il·lucions, de compartir una bona estona on els nostres emocions van ser la nostre inspiració per transmetre un sonriure.

Tot aixó em recorda aquell dia ens ho vem pasar tan bé en la residencia, des de el pincipi vaig pensar que ens ho pasarien molt bé i no em vaig desepcinar en cap moment, els sonriures, els detalls que en tot moment estaba present va ser que tota aquella festa petit peró intensa es converteixi en un gran record i experiencia bonica.

Recordo que quand cantavem em moria de vergonya pero al veure la felicitats que refectia el rostre dels avis em sentia millor i mes tranquila. També uns dels espectacles del dia i va ser el Lluís i la Coralí, jolin com ballan!! felicitats nooois!! balleu mooool bé! i tot aixó improvitsat!! i per ultim ens van regalar un petit regal fet pels mateixos avis!!^^ el meu es mol macu i te una campaneta!! jejeje

Bueno ja nose que dir, potser repetir un altre vagede que tot va ser moool divertit i emosionant!^^ merci a tot nois i noies!

18-10-07

Temps de Guerra...

En aquella epoca la disiplina i la reprimencia estava l'ordre del dia!...
-Tothom va pasar gana però per sort la meva familia va tenir una mica mes sort que altres, ja que uns amics de mare tenien una granja on tenien molts fruits i alguns cops, quant la gana era gran anaven a ajudar a recullir la cullita i com paga els dunaven fruita i aixi calmavem una mica la gana-
paraules que son dures en nomes pensar i imaginar-se aquella vida.

Quand va començar la guerra tot va ser molt mes dificil...
-tot era car,
-les fabriques no funcionaven,
-moltes pesones van murir, empresonats o exhiliats,
-la gent portava als seus fills a les residencies perque ells no els pudien mantenir...
-els transports no vuncinaven i aixo comportava q els productes no arrivaven els productes basics per el poble.
-molts soldats i militars va apareixer per tot a reu.
-Molts marquesos es van exhiliar i van perdre moltes terras -la majoria es van anar a Argentina.

Un dia- recorda ella- que va venir a manresa Franco, i venia vestit com un rei i amb aires de grandesa, era rebut amb alegria pels seus aliats.
Franco que a molts com a Teresa una persona pero tan normal com molts, els acusaven de revolucionaris i els denominaven "rojos"...

...temps dificils per tothom!

Una mica més d'ella

11-10-09

·Que li agradava fer de jove?
Les sardanes era una de les sevas aficions preferides, desde petita sempre li va crida l'atenció, però com la majoria de temps estava treballan no podia practicar-la molt.
El diumenge era un dia molt especial para la seva familia ja era l'unic dia que tenien lluire de tota la setmana i aprofitaven d'anar-se d'excursió i d'avegades també s'anavem el cinema, a menjar els parcs mentres miraven a la gent ballant o alguns coros que feien en dies especials.
Dos cops l'any anavem a la platja, normalment a Castell de Fels (poble com ella recorda que avans només tenia un hotel i estava molt lluny de la platja) i quant anaven d'excurció normalment anavem a Montserrat, agafaven el tren fins a Monistrol i després s'anaven caminan. Mai a viatjat l'extranger.
·Treball
Com vaig dir treballava en una fàbrica texil.
Treballava des de les 8 h. del mati fins les 4 h. de la tarde menys el dissabe que només treballava pel mati però anava a treballa igualment a un altre lloc per cosir prendes de vestir i l diumenge tenia festa.
Guanyava 30 pts. a la setmana.
·Que va pasar quant va estar a BCN?
Com el seu marit ja tenia molts amics i ja estava acostumat a la ciutat gracies al treball que es pasava casi tot el dia en la gran ciutat, es va adapatar molt bé, però a Teresa li va ser molt més dificil, ella no sortia molt i a mes a mes el su marit no li ajudava en aquesta adaptació, ell era un bon home però estar amb els amics i el futbol eran dos grans aficions i Teresa es sentia una mica ignorada per ell i a causa d'això es va deprimir, però ella no es queixava i sense adunar-se també va anar canvian poc a poc.
·Però un dia...
...deixideixen tornar a Manresa, ela pares ja eren grans i nesecitaven ajuda, i Teresa va ser aquella gran ajuda per la familia, tothom es va alegrar i amb el pas del temps es va anan resposabilitzan de tots ells.
La vida era molt dura - recorda ella- tenia una ciuna de carbó però quan va turnar de BCN va comprar una de gas, això li va ajudar molt al mentenimen de la familia, tot es rentava a mà, el terra agenollat, els plats, la roba...
També va comprar una nevera; i com matenien els aliments avans us preguntareu?
Teresa em va explicar que com era tan dificil de mantenir els aliments, llavors tenien que comprar només les coses que nesecitavem només aquell dia.

Conclusió:
Teresa era una jove afortunada, però tambe molt forta en moltes situacions de la seva vida.
Potser ella no se n'adonava, però jo crec que després de tot el que m'explicat, ella va ser un gran pilar per la seva familia!

Primer dia, primera impressió

Bones!!!

Sembla que sóc de les últimes ups!
No he pogut escriure abans ñee
La veritat no sé pas com començar i com portarexactament tot això...però al que si sé que he conegut a una persona molt interesant i que fins ara ha sigut molt simpàtica amb mi.
Sí, reconec que el primer dia estava molt nerviosa, a mi sempre m'ha ficat molt nerviosa conèixer gent nova, a més, a més l'invasió de la timidesa sobre mi és molt gran, suposo que són un dels meus defectes! :( però es podria dir que he pogut derrotar aquesta timidesa i de fer el gran pas de dir ella sera la meva companya^^
Sembla mentida que des de el primer dia (la presentació) tots i totes em van caure molt bé. En el fons jo els vulia a tots per mi :)






27/09/07

Un dia molt important!
Era per la tarda, arribavem juntes de temps, no venia sola, totes nerviosas i deixant la porta oberta a la timidesa sense adonar-nos-en...em suavem les mans i moltes idees i preguntes van començar a rondar pel meu cap...se'n recordarà de mi? li he caigut bé? sí? no?...?...?...
Vaig arrivar a la seva porta, la vaig obrir, ens varem saludar! -No sabia que a vegades sigui tan difícil dir hola a algú!!! Els nervis són traïdors ja ho diuen! estava molt maca! la vaig ajudar a seure a la cadira, vàien donar un petit passeig per la residència...nerviosa de no saber com començar mentres ella buscava un lloc còmode per seure i estar totes dues a gust, i quan ho vàrem trobar...juuu las paraules se'm tallaven soles...però poc a poc tot va començar a rutllar!
Em va explica moltes coses! la seva memòria es impressionant, em sembla que el nivell em supera xD
Em va explicar una petita part d'una gran història...
·Manresa, temps difícils per tothom...Emilio i Carme treballadors i pares de cinc fills: Maria, Ramon,Rosalia, Ramona i Teresa
Teresa era una nena mol espavilada, els dos anys va començar anar el cole, es va adaptar mol bé, entre els cinc o sis anys ja sabia llegir.
Quan va arribar els dotze anys la van avançar dos cursos, era molt bona estudiant però les circunstàncies van fer que ella anés a treballar en una fàbrica tèxtil, va passar tota la seva joventut treballant, però quan es va casar va deixar la fàbricar. Temps dificils, la querra va jugar en una etapa en la seva vida, vint anys tenia ella.
Un dels seus germans va tenir molta sort el van designar a treballar en el sector de transmissions dins de la guerra.
Els vint i nou es va casar, ha estat cinquenta i vuit anys de casada i fa tres el va perdre.
No té fills, però fa temps la desgràcia el va pendre un i la decepció i la tristesa van fer que ella sen anes a Barcelona i la seva vida va donar un tomb molt gran...
Sorpresa per la història i la fortalesa d'aquella dona em dunava la sensació que molts problemes de la meva vida es facin petits i insignificatius...ja era hora, i un fins la proxima m'alegrava!!!

-Gràcies Teresa!