Una mica més d'ella

11-10-09

·Que li agradava fer de jove?
Les sardanes era una de les sevas aficions preferides, desde petita sempre li va crida l'atenció, però com la majoria de temps estava treballan no podia practicar-la molt.
El diumenge era un dia molt especial para la seva familia ja era l'unic dia que tenien lluire de tota la setmana i aprofitaven d'anar-se d'excursió i d'avegades també s'anavem el cinema, a menjar els parcs mentres miraven a la gent ballant o alguns coros que feien en dies especials.
Dos cops l'any anavem a la platja, normalment a Castell de Fels (poble com ella recorda que avans només tenia un hotel i estava molt lluny de la platja) i quant anaven d'excurció normalment anavem a Montserrat, agafaven el tren fins a Monistrol i després s'anaven caminan. Mai a viatjat l'extranger.
·Treball
Com vaig dir treballava en una fàbrica texil.
Treballava des de les 8 h. del mati fins les 4 h. de la tarde menys el dissabe que només treballava pel mati però anava a treballa igualment a un altre lloc per cosir prendes de vestir i l diumenge tenia festa.
Guanyava 30 pts. a la setmana.
·Que va pasar quant va estar a BCN?
Com el seu marit ja tenia molts amics i ja estava acostumat a la ciutat gracies al treball que es pasava casi tot el dia en la gran ciutat, es va adapatar molt bé, però a Teresa li va ser molt més dificil, ella no sortia molt i a mes a mes el su marit no li ajudava en aquesta adaptació, ell era un bon home però estar amb els amics i el futbol eran dos grans aficions i Teresa es sentia una mica ignorada per ell i a causa d'això es va deprimir, però ella no es queixava i sense adunar-se també va anar canvian poc a poc.
·Però un dia...
...deixideixen tornar a Manresa, ela pares ja eren grans i nesecitaven ajuda, i Teresa va ser aquella gran ajuda per la familia, tothom es va alegrar i amb el pas del temps es va anan resposabilitzan de tots ells.
La vida era molt dura - recorda ella- tenia una ciuna de carbó però quan va turnar de BCN va comprar una de gas, això li va ajudar molt al mentenimen de la familia, tot es rentava a mà, el terra agenollat, els plats, la roba...
També va comprar una nevera; i com matenien els aliments avans us preguntareu?
Teresa em va explicar que com era tan dificil de mantenir els aliments, llavors tenien que comprar només les coses que nesecitavem només aquell dia.

Conclusió:
Teresa era una jove afortunada, però tambe molt forta en moltes situacions de la seva vida.
Potser ella no se n'adonava, però jo crec que després de tot el que m'explicat, ella va ser un gran pilar per la seva familia!