Temps de Guerra...
En aquella epoca la disiplina i la reprimencia estava l'ordre del dia!...
-Tothom va pasar gana però per sort la meva familia va tenir una mica mes sort que altres, ja que uns amics de mare tenien una granja on tenien molts fruits i alguns cops, quant la gana era gran anaven a ajudar a recullir la cullita i com paga els dunaven fruita i aixi calmavem una mica la gana-
paraules que son dures en nomes pensar i imaginar-se aquella vida.
Quand va començar la guerra tot va ser molt mes dificil...
-tot era car,
-les fabriques no funcionaven,
-moltes pesones van murir, empresonats o exhiliats,
-la gent portava als seus fills a les residencies perque ells no els pudien mantenir...
-els transports no vuncinaven i aixo comportava q els productes no arrivaven els productes basics per el poble.
-molts soldats i militars va apareixer per tot a reu.
-Molts marquesos es van exhiliar i van perdre moltes terras -la majoria es van anar a Argentina.
Un dia- recorda ella- que va venir a manresa Franco, i venia vestit com un rei i amb aires de grandesa, era rebut amb alegria pels seus aliats.
Franco que a molts com a Teresa una persona pero tan normal com molts, els acusaven de revolucionaris i els denominaven "rojos"...
...temps dificils per tothom!
divendres, 26 d’octubre del 2007
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Una mica més d'ella
11-10-09
·Que li agradava fer de jove?
Les sardanes era una de les sevas aficions preferides, desde petita sempre li va crida l'atenció, però com la majoria de temps estava treballan no podia practicar-la molt.
El diumenge era un dia molt especial para la seva familia ja era l'unic dia que tenien lluire de tota la setmana i aprofitaven d'anar-se d'excursió i d'avegades també s'anavem el cinema, a menjar els parcs mentres miraven a la gent ballant o alguns coros que feien en dies especials.
Dos cops l'any anavem a la platja, normalment a Castell de Fels (poble com ella recorda que avans només tenia un hotel i estava molt lluny de la platja) i quant anaven d'excurció normalment anavem a Montserrat, agafaven el tren fins a Monistrol i després s'anaven caminan. Mai a viatjat l'extranger.
·Treball
Com vaig dir treballava en una fàbrica texil.
Treballava des de les 8 h. del mati fins les 4 h. de la tarde menys el dissabe que només treballava pel mati però anava a treballa igualment a un altre lloc per cosir prendes de vestir i l diumenge tenia festa.
Guanyava 30 pts. a la setmana.
·Que va pasar quant va estar a BCN?
Com el seu marit ja tenia molts amics i ja estava acostumat a la ciutat gracies al treball que es pasava casi tot el dia en la gran ciutat, es va adapatar molt bé, però a Teresa li va ser molt més dificil, ella no sortia molt i a mes a mes el su marit no li ajudava en aquesta adaptació, ell era un bon home però estar amb els amics i el futbol eran dos grans aficions i Teresa es sentia una mica ignorada per ell i a causa d'això es va deprimir, però ella no es queixava i sense adunar-se també va anar canvian poc a poc.
·Però un dia...
...deixideixen tornar a Manresa, ela pares ja eren grans i nesecitaven ajuda, i Teresa va ser aquella gran ajuda per la familia, tothom es va alegrar i amb el pas del temps es va anan resposabilitzan de tots ells.
La vida era molt dura - recorda ella- tenia una ciuna de carbó però quan va turnar de BCN va comprar una de gas, això li va ajudar molt al mentenimen de la familia, tot es rentava a mà, el terra agenollat, els plats, la roba...
També va comprar una nevera; i com matenien els aliments avans us preguntareu?
Teresa em va explicar que com era tan dificil de mantenir els aliments, llavors tenien que comprar només les coses que nesecitavem només aquell dia.
Conclusió:
Teresa era una jove afortunada, però tambe molt forta en moltes situacions de la seva vida.
Potser ella no se n'adonava, però jo crec que després de tot el que m'explicat, ella va ser un gran pilar per la seva familia!
·Que li agradava fer de jove?
Les sardanes era una de les sevas aficions preferides, desde petita sempre li va crida l'atenció, però com la majoria de temps estava treballan no podia practicar-la molt.
El diumenge era un dia molt especial para la seva familia ja era l'unic dia que tenien lluire de tota la setmana i aprofitaven d'anar-se d'excursió i d'avegades també s'anavem el cinema, a menjar els parcs mentres miraven a la gent ballant o alguns coros que feien en dies especials.
Dos cops l'any anavem a la platja, normalment a Castell de Fels (poble com ella recorda que avans només tenia un hotel i estava molt lluny de la platja) i quant anaven d'excurció normalment anavem a Montserrat, agafaven el tren fins a Monistrol i després s'anaven caminan. Mai a viatjat l'extranger.
·Treball
Com vaig dir treballava en una fàbrica texil.
Treballava des de les 8 h. del mati fins les 4 h. de la tarde menys el dissabe que només treballava pel mati però anava a treballa igualment a un altre lloc per cosir prendes de vestir i l diumenge tenia festa.
Guanyava 30 pts. a la setmana.
·Que va pasar quant va estar a BCN?
Com el seu marit ja tenia molts amics i ja estava acostumat a la ciutat gracies al treball que es pasava casi tot el dia en la gran ciutat, es va adapatar molt bé, però a Teresa li va ser molt més dificil, ella no sortia molt i a mes a mes el su marit no li ajudava en aquesta adaptació, ell era un bon home però estar amb els amics i el futbol eran dos grans aficions i Teresa es sentia una mica ignorada per ell i a causa d'això es va deprimir, però ella no es queixava i sense adunar-se també va anar canvian poc a poc.
·Però un dia...
...deixideixen tornar a Manresa, ela pares ja eren grans i nesecitaven ajuda, i Teresa va ser aquella gran ajuda per la familia, tothom es va alegrar i amb el pas del temps es va anan resposabilitzan de tots ells.
La vida era molt dura - recorda ella- tenia una ciuna de carbó però quan va turnar de BCN va comprar una de gas, això li va ajudar molt al mentenimen de la familia, tot es rentava a mà, el terra agenollat, els plats, la roba...
També va comprar una nevera; i com matenien els aliments avans us preguntareu?
Teresa em va explicar que com era tan dificil de mantenir els aliments, llavors tenien que comprar només les coses que nesecitavem només aquell dia.
Conclusió:
Teresa era una jove afortunada, però tambe molt forta en moltes situacions de la seva vida.
Potser ella no se n'adonava, però jo crec que després de tot el que m'explicat, ella va ser un gran pilar per la seva familia!
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Primer dia, primera impressió
Bones!!!
Sembla que sóc de les últimes ups!
No he pogut escriure abans ñee
La veritat no sé pas com començar i com portarexactament tot això...però al que si sé que he conegut a una persona molt interesant i que fins ara ha sigut molt simpàtica amb mi.
Sí, reconec que el primer dia estava molt nerviosa, a mi sempre m'ha ficat molt nerviosa conèixer gent nova, a més, a més l'invasió de la timidesa sobre mi és molt gran, suposo que són un dels meus defectes! :( però es podria dir que he pogut derrotar aquesta timidesa i de fer el gran pas de dir ella sera la meva companya^^
Sembla mentida que des de el primer dia (la presentació) tots i totes em van caure molt bé. En el fons jo els vulia a tots per mi :)
27/09/07
Un dia molt important!
Era per la tarda, arribavem juntes de temps, no venia sola, totes nerviosas i deixant la porta oberta a la timidesa sense adonar-nos-en...em suavem les mans i moltes idees i preguntes van començar a rondar pel meu cap...se'n recordarà de mi? li he caigut bé? sí? no?...?...?...
Vaig arrivar a la seva porta, la vaig obrir, ens varem saludar! -No sabia que a vegades sigui tan difícil dir hola a algú!!! Els nervis són traïdors ja ho diuen! estava molt maca! la vaig ajudar a seure a la cadira, vàien donar un petit passeig per la residència...nerviosa de no saber com començar mentres ella buscava un lloc còmode per seure i estar totes dues a gust, i quan ho vàrem trobar...juuu las paraules se'm tallaven soles...però poc a poc tot va començar a rutllar!
Em va explica moltes coses! la seva memòria es impressionant, em sembla que el nivell em supera xD
Em va explicar una petita part d'una gran història...
·Manresa, temps difícils per tothom...Emilio i Carme treballadors i pares de cinc fills: Maria, Ramon,Rosalia, Ramona i Teresa
Teresa era una nena mol espavilada, els dos anys va començar anar el cole, es va adaptar mol bé, entre els cinc o sis anys ja sabia llegir.
Quan va arribar els dotze anys la van avançar dos cursos, era molt bona estudiant però les circunstàncies van fer que ella anés a treballar en una fàbrica tèxtil, va passar tota la seva joventut treballant, però quan es va casar va deixar la fàbricar. Temps dificils, la querra va jugar en una etapa en la seva vida, vint anys tenia ella.
Un dels seus germans va tenir molta sort el van designar a treballar en el sector de transmissions dins de la guerra.
Els vint i nou es va casar, ha estat cinquenta i vuit anys de casada i fa tres el va perdre.
No té fills, però fa temps la desgràcia el va pendre un i la decepció i la tristesa van fer que ella sen anes a Barcelona i la seva vida va donar un tomb molt gran...
Sorpresa per la història i la fortalesa d'aquella dona em dunava la sensació que molts problemes de la meva vida es facin petits i insignificatius...ja era hora, i un fins la proxima m'alegrava!!!
Sembla que sóc de les últimes ups!
No he pogut escriure abans ñee
La veritat no sé pas com començar i com portarexactament tot això...però al que si sé que he conegut a una persona molt interesant i que fins ara ha sigut molt simpàtica amb mi.
Sí, reconec que el primer dia estava molt nerviosa, a mi sempre m'ha ficat molt nerviosa conèixer gent nova, a més, a més l'invasió de la timidesa sobre mi és molt gran, suposo que són un dels meus defectes! :( però es podria dir que he pogut derrotar aquesta timidesa i de fer el gran pas de dir ella sera la meva companya^^
Sembla mentida que des de el primer dia (la presentació) tots i totes em van caure molt bé. En el fons jo els vulia a tots per mi :)
27/09/07
Un dia molt important!
Era per la tarda, arribavem juntes de temps, no venia sola, totes nerviosas i deixant la porta oberta a la timidesa sense adonar-nos-en...em suavem les mans i moltes idees i preguntes van començar a rondar pel meu cap...se'n recordarà de mi? li he caigut bé? sí? no?...?...?...
Vaig arrivar a la seva porta, la vaig obrir, ens varem saludar! -No sabia que a vegades sigui tan difícil dir hola a algú!!! Els nervis són traïdors ja ho diuen! estava molt maca! la vaig ajudar a seure a la cadira, vàien donar un petit passeig per la residència...nerviosa de no saber com començar mentres ella buscava un lloc còmode per seure i estar totes dues a gust, i quan ho vàrem trobar...juuu las paraules se'm tallaven soles...però poc a poc tot va començar a rutllar!
Em va explica moltes coses! la seva memòria es impressionant, em sembla que el nivell em supera xD
Em va explicar una petita part d'una gran història...
·Manresa, temps difícils per tothom...Emilio i Carme treballadors i pares de cinc fills: Maria, Ramon,Rosalia, Ramona i Teresa
Teresa era una nena mol espavilada, els dos anys va començar anar el cole, es va adaptar mol bé, entre els cinc o sis anys ja sabia llegir.
Quan va arribar els dotze anys la van avançar dos cursos, era molt bona estudiant però les circunstàncies van fer que ella anés a treballar en una fàbrica tèxtil, va passar tota la seva joventut treballant, però quan es va casar va deixar la fàbricar. Temps dificils, la querra va jugar en una etapa en la seva vida, vint anys tenia ella.
Un dels seus germans va tenir molta sort el van designar a treballar en el sector de transmissions dins de la guerra.
Els vint i nou es va casar, ha estat cinquenta i vuit anys de casada i fa tres el va perdre.
No té fills, però fa temps la desgràcia el va pendre un i la decepció i la tristesa van fer que ella sen anes a Barcelona i la seva vida va donar un tomb molt gran...
Sorpresa per la història i la fortalesa d'aquella dona em dunava la sensació que molts problemes de la meva vida es facin petits i insignificatius...ja era hora, i un fins la proxima m'alegrava!!!
-Gràcies Teresa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
